Mimivirus

Blog de virologia

Pneumonia i Mimivirus

Filed under: Sin categoría — mihase at 2:57 pm on Diumenge, març 23, 2014

Com comentarem en una altra entrada, Mimivirus va ser descobert durant la investigació d’un brot de pneumonia. Tanmateix, avui en dia encara no es sap si Mimivirus produeix pneumonia. En un estudi (la Scola i colegues (2005)) s’observa que la gent sofria pneumonia tenia anticossos front a Mimivirus amb més freqüència que la gent que no tenia la malaltia. Encara que es pot interpretar d’açò com que la gent amb pneumonia té més probabilitats d’haver estat infectada per Mimivirus, aquest resultat per si sol no ens indica que Mimivirus produeixca pneumonia.

Un altre estudi (Khan et al. 2007) va mostrar que els ratolins inoculats experimentalment amb Mimivirus sofrien danys en els seus teixits que evolucionaven en pneumonia. Però altra vegada no es va poder afirmar que fora Mimivirus el que produia la malaltia, sino que l’únic que es podia extraure d’aquest estudi era que baix determinades circumstàncies, podia produïr danys als teixits dels mamífers.

 

A pesar de que els successius estudis sobre aquest virus no han aconseguit respondre la qüestió de si Mimivirus causa o no pneumonia, han donat una enorme quantitat de informació sobre la història evolutiva dels virus i els origens de la vida.

Sputnik: el virus d’un virus!

Filed under: Sin categoría — mihase at 12:16 pm on Dissabte, març 22, 2014

Sempre estudiem els virus com a paràsits obligats d’eucariotes, bacteris i arqueus. Però, què hi ha dels virus de virus?

L’Sputnik és un virus icosaèdric de 50 nm que infecta al Mimivirus Polyfaga Acanthamoeba (ApMV). Inicialment es va plantejar que Sputnik podria ser un virus satèl·lit, que sols utilitza el Mimivirus per arribar a l’ameba, però s’ha demostrat que realment és un paràsit legítim del seu hoste.

Sputnik no pot créixer en l’ameba (hoste del Mimivirus) però després d’una fase d’eclipsi pot reproduir-se en amebes (Acanthamoeba) coinfectades amb Mimivirus. Aquest virus produeix formes abortives i acoblaments anormals del Mimivirus. S’utilitza el terme viròfag per denominar els virus que infecten virus gegants pel seu paregut amb els bacteriòfags.

Pel que fa al genoma d’Sputnik, es tracta de DNA bicatenari circular amb gens relacionats amb la infecció en Eucarya, Archaea i Bacteria. Part dels seus gens són compartits amb el Mimivirus i altres no s’han trobat homòlegs. Hi han hipòtesis que apunten que el viròfag actua com a mediador en la transferència horitzontal de gens entre virus gegants.

Història evolutiva del Mimivirus

Filed under: Sin categoría — mihase at 10:18 am on Dimecres, març 12, 2014

Mimivirus, com molts altres virus, no té ribosomes i depèn del seu hoste per a traduir-se. Però conté un repertori de gens associats amb la traducció molt més complet que qualsevol altre virus conegut. La interpretació que fan alguns autors a partir d’aquesta informació sobre el genoma d’aquest virus és què el Mimivirus ha d’haver evoluciont a partir d’un ancestre més independent (Raoult et al. 2004)

Al llarg del temps, Mimivirus va perdre alguns gens associats amb la traducció a mesura que es feia més depenent del seu hoste. Els gens relacionats amb la traducció que trobem en el seu genoma hui en dia són reliquies intactes d’una anterior maquinaria de traducció.

És a dir que Mimivirus pot representar una prova a favor del model regressiu de l’origen.

Per altra banda també seria possible que Mimivirus representara una branca en l’arbre de la vida, diferent a Archaea, Bacteria, i Eukarya. Alguns autors (com Raoult and Forterre (2008)) inclús consideren que hauria de portar-se a cap una reclassificació en dos grups principals: els organismes amb ribosomes codificants (archaea, bacteria i eucariotes, o REOs), i els organismes amb capsida codificant (virus o CEOs).

 

Un altre anàlisi del genoma de Mimivirus, uns altres científics proporcionaren una explicació diferent per a la història evolutiva d’aquest virus. Moreira and Brochier-Armanet (2008) proposaren que els gens relacionats amb la traducció, la reparació del DNA i el metabolism no representaven les restes de processos anteriors. Ells pensaven que Mimivirus els havia adquirit al llarg del temps per mitjà de la tranferència horitzontal de gens. És a dir que els havien adquirit d’altres organismes. Per tal de donar suport a aquesta idea demostraren que les pautes obertes de lectura (ORFs) del genoma d’alguns Mimivirus mostraven una elevada homologia amb les dels Bacteris, mentre que les d’altres tenien major homologia amb els d’Eucariotes. Raonant a partir d’aquests fets que alguns gens de Mimivirus haurien sigut adquirits d’una ameba amb funció d’hoste per al virus, mentre que els altres els havien obtingut a partir de bacteris paràsits de l’ameba. Per tant la ameba havia funcionat com un bol en el qual el Mimivirus havia reunit un complexe conjunt de gens.